A les comunitats de propietaris, la convivència i el benestar dels propietaris que les integren depenen en bona mesura d’una gestió eficient, equilibrada i transparent. Per als administradors de finques, això suposa un gran repte, ja que sempre han de lidiar directament o indirectament amb els conflictes que es generen en el si de les comunitats que administren. És aquí on l’enfocament sistèmic marca una gran diferència, ja que permet veure la comunitat com un sistema complet en què convergeixen múltiples subsistemes: com a mínim, els de cada propietari, el de la junta rectora i el de l’administració de finques, sense perjudici d’altres que puguin confluir.
L’administrador de finques té un paper clau en la gestió de les comunitats de propietaris, però la seva tasca no es limita a aspectes econòmics i de manteniment dels espais comuns, sinó que també influeix en la qualitat de vida i l’harmonia entre els veïns. Aplicar la visió sistèmica en aquesta professió permet a l’administrador abordar els desafiaments des d’una perspectiva integral, considerant tant els aspectes visibles com les dinàmiques internes de la comunitat.
Per a un administrador de finques, aplicar la visió sistèmica significa anar més enllà de les tasques de gestió i actuar com un facilitador de la convivència i el benestar. En abordar la comunitat com un sistema, l’administrador pot crear un entorn en què l’organització i les relacions es reforcin, aconseguint una administració eficient i una comunitat més harmònica i col·laborativa.
A continuació, es destaquen alguns punts clau d’aquesta visió sistèmica i com això pot transformar la gestió i administració d’una comunitat de propietaris en una experiència més harmònica per a tots els implicats.
1. La comunitat de propietaris com un sistema complet
Des de la visió sistèmica, cada comunitat de propietaris és un sistema en què tots els seus elements (propietaris, administrador, personal, junta rectora), al seu torn, són parts integrants d’altres sistemes, i tots ells conflueixen i estan interrelacionats, de manera que els diferents comportaments i actituds de cadascun dels elements influeixen directament en la salut i el benestar col·lectiu.
En entendre la comunitat com un sistema, l’administrador pot veure com els conflictes, les decisions i les interaccions dels propietaris afecten el conjunt, i pot gestionar les situacions de manera més efectiva en considerar l’impacte de cada acció.
La visió sistèmica permet comprendre que cada propietari té necessitats particulars que s’entrellacen amb els interessos col·lectius. Aquesta interconnexió d’interessos i necessitats requereix decisions justes, basades en l’empatia i en la comprensió de les realitats de cada part interessada. La mera recerca d’aquest equilibri resol els problemes i enforteix el conjunt del sistema.
2. Rols clars, equilibri de responsabilitats i respecte a les diferències
En una comunitat de propietaris, cada membre té un rol específic: els propietaris com a tals, el president, el vicepresident, els vocals, el secretari, l’administrador, etc. L’enfocament sistèmic promou que aquests rols estiguin clarament definits i respectats, evitant conflictes i tensions innecessàries. A més, garanteix un equilibri de responsabilitats on tothom comprèn els seus deures i drets, fomentant una administració transparent i eficaç.
La visió sistèmica ajuda l’administrador a gestionar aquests rols amb claredat, promovent un respecte mutu i la comprensió de les responsabilitats individuals. Establir límits i rols ben definits minimitza malentesos i tensions, afavorint una convivència fluida.
3. Resolució de conflictes des de l’arrel
Les diferències i conflictes són inevitables en qualsevol comunitat de propietaris. En elles, sovint, hi subjeuen dinàmiques no evidents que afecten la convivència, com rivalitats antigues, aliances o ressentiments entre alguns membres.
La visió sistèmica permet identificar aquestes dinàmiques i abordar-les de manera subtil, des del seu origen, i no només en la seva manifestació visible, i obre la porta a propostes de mesures que restaurin l’equilibri i ajudin a desactivar tensions abans que s’intensifiquin.
Per a l’administrador, això significa escoltar i comprendre les causes profundes de les discrepàncies entre veïns, que poden incloure problemes de comunicació, interessos personals o experiències passades que afecten la convivència actual. Mitjançant la mediació i la recerca de solucions conjuntes, l’administrador pot resoldre els problemes d’una manera duradora i satisfactòria per a tothom.
4. Comunicació oberta i transparent
La comunicació és essencial en qualsevol sistema, i en l’administració de finques és una eina per a la confiança i l’harmonia. L’enfocament sistèmic promou la creació de canals de comunicació oberts, efectius i transparents, on els propietaris se sentin escoltats i puguin expressar les seves inquietuds i rebre informació clara i actualitzada sobre la gestió de la comunitat. Una bona comunicació no només evita malentesos, sinó que també reforça la confiança entre els propietaris i l’administrador.
5. Establiment de normes que fomentin la convivència
Amb l’enfocament sistèmic, les normes reglamentàries i els acords adoptats a les juntes de propietaris han de sorgir de la comprensió de les necessitats i desitjos de tots els membres de la comunitat. Això significa que els reglaments i normes internes han de ser consensuats i dissenyats per afavorir el benestar comú, evitant imposar regles que generin malestar o resistències.
6. Visió compartida i projectes comuns
Una administració de finques amb enfocament sistèmic busca que tots els propietaris que integren la finca o el conjunt immobiliari comparteixin una visió i un propòsit comú per a la seva comunitat.
Això fomenta una major participació en projectes de millora i el desenvolupament d’un sentiment de pertinença. Quan els propietaris senten que formen part d’una cosa més gran i que les seves opinions són valorades, el sentit de pertinença i l’harmonia augmenten.
Això implica treballar en objectius comuns, com millorar les instal·lacions, crear espais sostenibles, reforçar la seguretat o fomentar la participació activa de tothom.
CONCLUSIÓ
Adoptar l’enfocament sistèmic en l’administració de comunitats de propietaris permet una gestió més eficient, una convivència més harmònica i crea les condicions necessàries per fidelitzar la relació professional entre les parts. Quan tots els propietaris comprenen que formen part d’un sistema interconnectat, la comunitat es transforma en un espai on les relacions i la col·laboració poden florir en benefici de tothom.