En la pràctica jurídica o en l’exercici d’un procés de mediació, les emocions són la base invisible sobre la qual es teixeixen les narratives del conflicte. Cada advocat, cada jutge, cada mediador es troba, moltes vegades sense saber-ho, atrapat en una estructura invisible que perpetua el patiment i la manca de solucions reals: el Triangle Dramàtic de Karpman.
Què és el triangle dramàtic?
Stephen Karpman, psiquiatre i analista transaccional, va descriure un patró d’interacció humana que, com una trampa psicològica, atrapa les persones en un joc de rols inconscient, configurant un triangle on els individus assumeixen els rols de Víctima, Perseguidor i Salvador.
Des de la perspectiva del Dret Sistèmic, aquesta dinàmica afecta tant la relació entre les parts en disputa com també pot influir en la postura dels advocats i mediadors, perpetuant el conflicte en lloc de facilitar-ne la resolució. Comprendre aquesta estructura permet al professional del Dret o al mediador prendre consciència del seu rol en la disputa i transformar-se en facilitador de l’equilibri i la justícia.
El triangle dramàtic en la pràctica jurídica i la mediació
El Triangle Dramàtic de Karpman està compost per tres rols fonamentals:
- La Víctima: se sent desemparada, impotent, sense poder ni control sobre el seu destí, atrapada en el problema. Necessita que algú la salvi o que algú pagui pel seu patiment.
- El Perseguidor: representa la figura autoritària i castigadora, que culpa i oprimeix la Víctima. És qui imposa la culpa, ataca o reprimeix. Es posiciona com l’autoritat que castiga la víctima i reforça la seva sensació d’indefensió.
- El Salvador: actua com l’heroi que intenta rescatar la víctima, sovint sense que aquesta li ho hagi demanat, perpetuant el seu rol d’indefensió. És qui assumeix la responsabilitat de l’altre, creient que l’ha de rescatar de la seva situació. Tot i que sembla benintencionat, en realitat perpetua la dependència i el desequilibri de poder.
Aquests rols són dinàmics: una víctima pot convertir-se en perseguidora, un salvador pot sentir-se víctima quan la seva ajuda no és valorada, i el perseguidor pot justificar les seves accions creient que està “fent justícia”. El joc no s’atura fins que algú decideix sortir del triangle.
El triangle en l’advocacia: quan la justícia es converteix en teatre
En l’àmbit jurídic, el Triangle Dramàtic és un mecanisme recurrent.
Els advocats, sovint sense ser-ne conscients, som peces clau en la reproducció d’aquest triangle: un client arriba al despatx en posició de víctima, clamant justícia contra un suposat perseguidor, ja sigui la seva exparella, una empresa, l’Estat o un antic soci. L’advocat, des de la seva formació combativa i la necessitat de demostrar eficàcia, sovint assumeix el paper de salvador, prometent resoldre la situació i obtenir justícia.
El problema és que aquesta estructura perpetua el conflicte:
- El client queda atrapat en la narrativa de la impotència, sense assumir responsabilitat en la situació.
- L’advocat es carrega emocionalment, adoptant la lluita com a pròpia i reforçant la confrontació.
- El sistema judicial actua com una arena de combat, on la confrontació és la norma i la resolució real del conflicte és secundària.
Aquesta dinàmica porta al desgast professional i a processos legals llargs i destructius, on ni la justícia ni la pau són assolides, i el client queda atrapat en la narrativa de la impotència. No se l’empodera per assumir la seva part de responsabilitat en la situació, ni se l’invita a comprendre el conflicte des d’una visió sistèmica. Al contrari, la lluita s’intensifica. I tard o d’hora, quan el procés legal no avança com s’espera, la víctima pot convertir el seu propi advocat en un nou perseguidor, sentint que ha estat enganyada o utilitzada.
El sistema judicial, basat en la confrontació, és l’escenari ideal perquè aquest triangle es perpetuï. Jutges que es veuen obligats a jutjar el perseguidor, víctimes que mai aconsegueixen sortir del seu patiment perquè el litigi no resol les seves ferides emocionals, advocats que es desgasten en una guerra interminable… La justícia es converteix en un teatre on la sanació del conflicte queda fora d’escena.
La mediació: solució o nova trampa?
La mediació, com a alternativa a un procés judicial, no està exempta d’aquest mateix patró. Si el mediador no treballa des d’una veritable consciència sistèmica, corre el risc de convertir-se en un salvador disfressat, intentant fer que les parts cedeixin, dialoguin i s’entenguin, sense desmuntar realment la dinàmica subjacent.
És fàcil caure en la il·lusió que, ajudant les parts a negociar o convencent-les perquè dialoguin, sanaran la seva relació. Això pot portar a:
- Que la víctima senti que el mediador no la protegeix prou.
- Que el perseguidor rebutgi el procés en sentir que se li imposa una responsabilitat injusta.
- Que el mediador acabi esgotat emocionalment i frustrat perquè les parts no arriben a acords profunds.
Si la víctima continua sentint-se víctima, si el perseguidor no reconeix el seu propi dolor i si el mediador creu que la seva funció és ser el facilitador que arregla la situació, només s’aconsegueix un acord superficial. La tensió emocional seguirà latent, esperant un altre escenari on manifestar-se.
Dret Sistèmic: sortir del triangle per resoldre des de la consciència
El Dret Sistèmic ofereix una alternativa real: no jugar al Triangle Dramàtic, sinó desmuntar-lo conscientment. Sortir d’aquest patró requereix una mirada completament diferent, una mirada sistèmica. No n’hi ha prou amb canviar de rol; cal abandonar el joc per complet. Com fer-ho?
- Abandonar la posició de salvador i observar sense jutjar
El primer pas és reconèixer el Triangle en acció i prendre distància emocional. L’advocat o el mediador ha de ser un facilitador de consciència i empoderament. - Empoderar la víctima i fomentar la responsabilitat en lloc de la dependència
En lloc de reforçar la mentalitat de víctima, l’advocat o mediador pot ajudar el seu client a trobar la seva autonomia en la resolució del conflicte. - Humanitzar el perseguidor
Comprendre que qualsevol agressor també carrega una història, un dolor, una necessitat no satisfeta, transforma la dinàmica del conflicte. - Desenvolupar una visió sistèmica
Els conflictes no es resolen només amb normes i arguments, sinó comprenent-ne el context emocional, familiar i social.
Conclusió
Sortir del Triangle Dramàtic i adoptar una mirada sistèmica implica un canvi de paradigma en la pràctica jurídica i en la mediació. Els conflictes poden ser oportunitats de transformació i aprenentatge.
Com a professionals del Dret, la pregunta clau és: Amb la nostra actuació, estem perpetuant el drama o facilitant una resolució? La resposta a aquesta qüestió pot marcar la diferència en la vida de qui confia en nosaltres per trobar justícia i equilibri.