El canvi i les resistències
Cal comprendre que, tard o d’hora, en qualsevol àmbit de relacions humanes, els canvis esdevenen, succeeixen, es produeixen, i això malgrat qualsevol resistència que, de fet, limita el desenvolupament i l’evolució de tot sistema social.
És evident que res no roman, que tot es troba en constant canvi, i això implica la necessitat de prendre consciència que cal sortir de les idees de control de la situació, que tot és lineal i que tot canvi pot ser domat per les creences i ideals que han sostingut un determinat status quo.
Afirmacions com “Això sempre s’ha fet així”, “Les coses són /es fan així”, “És el costum fer-ho així” i qualsevol altra de similar, són resistències salvables des d’una mirada sistèmica del canvi, des d’una visió comprensiva i d’acceptació, fins i tot d’agraïment, però que alhora ha d’anar acompanyada d’un moviment disruptiu, d’una acció, per aconseguir una evolució.
Aquestes resistències són actituds de lleialtat inconscient als sistemes a què pertanyem: per continuar-hi pertanyent ens resistim a acollir els canvis que suposen una alteració de les creences i valors en el marc dels quals sobreviuen. Adoptem actituds i maneres d’interactuar fidels al sistema, per tal d’aconseguir-ne l’aprovació, la qual cosa garanteix seguir-hi: repetició de conductes o patrons, costums, hàbits, propensió a malalties, ruptures de parelles, fracassos empresarials, dificultats en el treball; en definitiva, en qualsevol aspecte de les nostres vides.
Una mirada sistèmica del sistema judicial
Per impartir justícia, la societat ha estat dotada de sistemes específics. En l’àmbit jurídic, ens trobem amb tot un conjunt de persones i organismes que configuren un sistema determinat, el sistema judicial, dotat de creences, valors, normes i estructures organitzatives en virtut de tot això opera i es desenvolupa. Així, Jutges, Magistrats, Advocats, Procuradors i, en definitiva, juristes de tota mena, així com professionals afins (funcionaris, forenses, personal d’institucions penitenciàries…) i fins i tot els seus òrgans de gestió i govern (Col·legis d’Advocats, Consell General del Poder Judicial, Tribunals…) configuren aquest sistema social i per continuar pertanyent cal ser-hi lleials.
La visió sistèmica aplicada a l’àmbit jurídic implica el reconeixement d’aquest sistema tal com ha evolucionat i desenvolupat a cada moment, així com del seu paper en l’aplicació de la justícia. Però, de la mateixa manera, també suposa un acte de reciprocitat per part dels seus integrants, és a dir, vol dir també una obertura al canvi, una disposició a explorar nous camins per equilibrar justament un conflicte legal.
I això es correspon amb l’adaptació al canvi a què m’he referit inicialment. Estem immersos ja en un canvi de paradigma en la resolució dels conflictes, malgrat les resistències, tot i “l’establishment”. Per a una evolució del sistema d’implantació de justícia i, en definitiva, de resolució de conflictes, és imprescindible que els operadors jurídics prenguin consciència de la necessitat de canvi en la mirada del conflicte, contribuint així a complir el seu deure de conduir a les parts en conflicte a la pau i la reconciliació, de manera harmònica i amorosa.
El camí del canvi de paradigma
La possibilitat de canvi és dins del propi sistema, depèn de la postura dels seus integrants i de les dinàmiques que adoptin en la gestió dels conflictes. Aquesta postura consisteix a deixar de donar força a les resistències, simplement reconeixent-les, assumint-ne l’existència, conferint-los el valor i el respecte que mereixen i aprovant-les per sostenir una necessitat que l’entorn social ha requerit en cada moment vital.
Aquesta acceptació és el que dóna la força i l’impuls per fer el primer pas cap a un possible canvi. A partir d’aquí, cal reflexionar sobre diferents qüestions:
- Per què mantenir-se en una mateixa dinàmica conductual quan allò que ens mostra la vida ens impulsa a un altre model d’actuació? Dit altrament: per què seguir acudint al model tradicional d’impartir justícia quan aquest ens mostra la seva incapacitat de solucionar la veritable arrel subjacent del conflicte? Realment una resolució judicial soluciona un conflicte?
- A qui o a què estem sent lleials mantenint-nos en una mateixa dinàmica d’actuació i ens impedeix avançar com a sistema i com a societat?
- ¿Potser som capaços de prendre consciència i percebre que alguna cosa ens impulsa a fer les coses de manera diferent com a manera d’estar en pau amb nosaltres mateixos i com una aportació a una societat millor?
Reflexionar sobre aquestes preguntes i respondre-les ens posa en el camí del canvi, ja que alguna cosa es mou al nostre interior que fa sorgir un pensament, una emoció, una necessitat d’actuar i de posar-nos en marxa cap a altres senders més lleugers. Possiblement, hi hagi reminiscències de patiment i dolor, o fins i tot aflorin pors i temors, ja que tot canvi important implica deixar enrere molt esforç, temps i sacrifici i, sobretot, ser deslleial al sistema. Però cal confiar en allò que la vida ens demana a crits.
Es tracta, en definitiva, d’assumir la responsabilitat del que Bert Hellinger va conceptuar com la mala consciència, és a dir, ser conscient que som “culpables” de ser diferents i fer les coses de manera diferent de com es feien.
Fer el pas sense deixar de pertànyer
Els advocats i jutges, principalment, som els cridats a fer aquest pas necessari per deixar enrere la manera tradicional de resoldre conflictes i als qui ho van fer així, honrant-los i deixant les seves vides amb ells i prenent les regnes de les nostres pròpies.
En qualsevol cas, sempre pertanyerem al sistema, sempre serem un dels seus integrants, encara que fem les coses diferents; no millor, sinó en sintonia i harmonia amb allò que el canvi comporta, amb el canvi permanent de tot el que és.
Enric Soriano i Ortín
Advocat sistèmic